ARCHIVE / June 6, 2022
ESCLETXA
MARCEL·LÍ BAYER, saxos, bass clarinet
JOSEP-MARIA BALANYÀ, piano
23Robadors
Carrer Robadors 23, 08001 Barcelona, Catalonia, Spain
22:30 / 10:30 pm
Marcel·lí i Josep-Maria es varen conèixer a Barcelona, la seva ciutat natal, i han tocat junts en diverses formacions i en duet. En aquest projecte, Marcel·lí Bayer i Josep-Maria Balanyà interpreten un concepte de so obert en el qual posen en interacció diferents elements sonors, alguns preparats prèviament, mentre que altres apareixen espontàniament en una improvisació nova.
Els dos móns musicals de Balanyà i Bayer s'uneixen en una atmosfera de tensió i forta energia de la vida.
Han gravat junts el CD escletXa amb el segell Discordian Records, 2019.
https://www.marcellibayer.com/
https://www.balanya.net/
MARCEL·LÍ BAYER ha participat en una trentena d’enregistraments com a sideman i n’ha publicat cinc com a líder: “Nonitz featuring Lee Konitz” (Quadrant Records, 2011); “Les Narrations” (Whatabout Music 2013); "1680" (Discordian Records, 2014); "Niketchrin" (Creative Sources, 2017) i “Two Horses” (Underpool, 2019)
La trajectòria del pianista català JOSEP-MARIA BALANYÀ, nascut a Barcelona, amb 28 CD enregistrats, l'ha portat des de la música clàssica i el jazz fins a la seva especialització en el camp de la improvisació i la nova música contemporània, la música experimental i la interpretació. Reconegut internacionalment, Balanyà és també compositor, director d'orquestres improvisadores, artista sonor, pintor i fotògraf. Va estudiar a la Swiss Jazz School i a la Hochschule für Musik und Theatre Bern (Suïssa), va assistir a tallers de composició, dirigits per Helmut Lachenmann, Walter Zimmermann i Ivan Fedele, i als tallers d'improvisació de Borah Bergman a Nova York.
El seu catàleg inclou més de 140 obres. Ha desenvolupat les seves accions més imaginatives a la frontera entre música i performance, com un recital en plena foscor a la Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes de la catedral de Trier (Alemanya). Les seves obres com a pianista solista reflecteixen el seu interès per complementar el so pur del piano amb peces per a piano preparat.
Crítica del disc escletXa
Freejazzblog
Dilluns, 20 d’abril 2020
He de reconèixer que vaig comprar aquest disc per capritx sense tenir ni idea de qui eren els artistes. Potser va ser perquè em va impressionar l'últim enregistrament del duo de piano/saxo baríton que vaig escoltar (Craig Taborn i Mats Gustafsson en aquest cas, però no faré cap comparació). Podria ser, en part, perquè Discordian Records ja té la meva confiança com a proveïdor de sons aventurers i m'ha il·luminat en l'escena musical creativa de Barcelona. Sigui com sigui, vaig entrar en aquest disc cold-turkey i vaig ser recompensat amb una gran escolta.
EscletXa és una trobada de dos improvisadors catalans, nascuts de diferents generacions. El gran Josep-Maria Balanyà (piano) i Marcel·lí Bayer (saxo baríton) es van conèixer a la seva ciutat natal i han actuat junts abans d'aquest enregistrament en directe del juliol de 2019. Des de la primera escolta, em va semblar evident que Balanyà i Bayer han desenvolupat un llenguatge musical intuïtiu indicatiu de la seva història compartida. També destaca com aborden la improvisació col·lectiva. No són del tipus combatiu que intenta frustrar el següent moviment dels altres amb gestos de confrontació i contraatacs. Més aviat, em ve al cap la referència visual dels ocells que es mouen junts en vol; com una murmuració d'estornells, el piano i el saxo es mouen en sincronia i sovint amb grans gestos de to, direcció i emoció. Tot i que un falcó podria escampar el ramat d'estornells, provocant moments de desordre, el grup inevitablement s'uneix i reforma la seva coherència.
I així és com juga la primera peça, "Abisme". Els minuts inicials són com un tràngol. Bayer i Balanyà mantenen un pedal mentre les joguines de la mà dreta de Balanyà amb melodies subtils. Aquesta interacció lúcida creix orgànicament, augmentant lentament la tensió i la densitat fins que, finalment, els fragments del ramat i els estornells es llancen en diferents direccions. El centre tonal s'embolica, es perd en la lluita en desenvolupament mentre ambdós participants s'enfonsen de cap a la voràgine. Balanyà, tot i que conegut pels seus experiments amb el piano com una màquina de so polièdrica, aquí toca sobretot en el sentit tradicional (és a dir, amb les tecles més que des de les entranyes del piano). Sembla que porta gran part de l'impuls del grup amb densos recorreguts cromàtics, cúmuls de mà pesada i tremolos engolides. Bayer, en canvi, s'acosta al baríton amb un toc de delicadesa i mesurada intensitat; per aquest motiu, els moments en què realment es deixa anar porten pes.
Tot i que sembla que Bayer defereix la direcció de Balanyà a gran part d'Escletxa, això no ho veig problemàtic; el pianista escala amb habilitat idees o estats d'ànim amb tanta precisió per crear moviments gairebé formats dins de la improvisació global. El paper de Bayer és complementari a Balanyà, i aconsegueix amplificar idees i sentiments amb delicadesa. Així I tot, Balanyà deixa molt espai a la seva parella i abandona totalment en més d'una ocasió. Les seccions en solitari de Bayer transmeten una sensació de fragilitat totalment diferent, i em trobo aguantant la respiració per por de trencar el moment. La segona meitat d'Abisme segueix una trajectòria semblant a la primera. Estableixen un sentit del pols (generalment indicat pel piano) i el sotmeten a fluctuacions de densitat, [a]tonalitat, volum fins a arribar a un clímax gratificant.
El segon tema, "Processó", és una narració en el mateix llenguatge i sembla una extensió d'"Abisme". Podem escoltar tècniques més esteses de Balanyà i el seu ús de preparacions, que utilitza com a tercera veu diferenciada en la conferència entre saxo i pianos, preparats i no preparats. De nou, s'estableix un pols en forma de punt de pedal, al voltant del qual gira i evoluciona la resta de la música, guanyant massa i impuls progressivament fins que no pot créixer més. És una exhibició notable de la coherència improvisada de dos artistes que ara estan ben situats al meu radar.
Molt recomanable.